És la moda, suposo…
¿Per què negar-ho? Si no fos així, l’Àlex en Marc i jo, l’Edu, mai hauriem pensat en aquesta forma de comunicació que, d’alguna manera, ens mantingués en contacte malgrat el temps i, sobretot, la distància.
Un altre tema seria ¿quina necessitat tenim de mantenir aquest contacte i fer-lo pal·lès d’alguna manera? No responc aquí aquesta pregunta, entre d’altres motius, perquè no vull que el primer “post” sigui ja una mena de paperera on cadascú escup allò que primer li ve al cap, això vindrà més endavant i penso que és el que ha de fer rutllar aquesta “cosa” que aquí comença.
Per altra banda, vosaltres, Marc i Àlex, estic segur que teniu mil respostes més bones que la que jo ara penso. Canvio expressament a quí em dirigeixo i deixo de parlar al “món en general”, com per defecte m’incita el senyor “wordpress”, per no oblidar que, encara que fem servir un espai “públic”, les poques vegades que n’hem parlat, semblava que aspiràvem a fer-nos nostre un troçet d’aquest nou món basat en Internet que des de fa uns anys no para de crèixer.
Per aquest motiu, perquè és una cosa dels tres, em veig obligat també a justificar, com a mínim, el nom. ¿Sophrosynes? ¿No n’hi havia cap més complicat? ¿Més divertit? Segur que sí. Això per mi és una prova però amb la intenció que sigui definitiva. Ja fa temps, no sé com vaig descobrir una paraula grega, sophrosyne, que fa referència a un estat d’equilibri entre allò racional i allò emocional. Sé que aquesta definició segurament no es fidel (no penso buscar la exacta ja que el que importa és el que a mi m’inspira… i m’agrada), també us podeu preguntar d’on ha sortit la “s” final (bé, si hagués estat disponible el singular, me l’hauria quedat per mi però, coses del destí, algú la va agafar abans, cosa que em va fer pensar en afegir la “s”, fer-lo plural i començar per fí amb allò que feia temps ens rondava…) i, finalment potser creieu que això no té molt a veure amb nosaltres, jo penso que sí, que la cerca d’aquest estat és una de les coses que tenim en comú. Recordeu que això és un blog, s’hi poden afegir comentaris i crear discusions o, quan hi tingueu accés, modificar els propis post.
Esperant que la cosa no quedi aquí,
Edu
Hola, esto es un comentario.
Para borrar un comentario sólo tiene que entrar y ver los comentarios de la entrada, en los que aparecerá la opción de editarlo o borrarlo.
Comentari per Señor WordPress — Agost 28, 2007 @ 5:15 pm
bones i benvinguts a la blogosfera
. jo també soc bastant nou per aqui
una cosa si no vaig malament els plurals acabats en s en angles s’escriuen nomes amb un apostrof, per tant seria Sophrosynes’ weblog
com a l’exemple ” the students’ books”, incorrecte seria doncs dir “students’s”
igual m’ha quedat un poc pedant, pero no ho he pogut remediar
Comentari per TommyX — Agost 30, 2007 @ 12:00 pm
Hola TommyX,
Pedant? No ho se… només se que aquesta “s” l’afegeix el senyor wordpress per defecte i nosaltres, que com saps som principiants, encara no sabem tréure-la… si es que es pot.
De totes formes, gràcies pel comentari, no imagino com has arribat a nosaltres però s’agraeix que al segon dia d’existència i encara sense gairebé contingut al blog, algú hagi passat per casa nostra… curiós això de la blogosfera.
Fins aviat,
Edu
Comentari per sophrosynes — Agost 30, 2007 @ 12:36 pm
ei , de puta mare edu. ara nomes em cal mirar com funciona tot aixo.
(PER CERT JA TINC APARTAMENT)
ja us explicare una abracada ens veiem per aqui.
Alex.
Comentari per xtrype — Setembre 3, 2007 @ 10:45 am
ei tios estic amb l’alex porto dies estudiant-me el tema blog i joder… es necessita el master!! comprovat! l’únic que pilota es el senyor masters…. jajjaja això sí es una idea collonuda!
edu poca feina? aquest finde es lia màxim!
marc
Comentari per Marc — Setembre 4, 2007 @ 6:54 pm